miércoles, 4 de mayo de 2016

FI DE LA TRANSICIÓ I DEL BLOG

Bona tarda, 

Aquesta entrada, serà l'última que faré en aquest petit blog on he après tantes coses durant aquests dos anys del meu Batxillerat en aquest institut. Primer, parlaré de la meva opinió sobre quan crec que s'acaba la transició espanyola, després sobre la meva opinió sobre la democràcia a Espanya i finalment em despediré d'aquest blog com he dit al principi. 

Primer de tot, per explicar com es va acabar la transició d'Espanya, hem de saber, el que era, i quan va començar i que ho va comportar. La transició és el període de la història contemporània d'Espanya en el qual es va dur a terme el procés pel qual el país va deixar enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco i va passar a regir-se per una Constituciónque instaurava un Estat social i democràtic de dret. Aquesta fase constitueix la primera etapa del regnat de Joan Carles I.
A partir d'aqui penso que la transició va acabar amb l'aprovació de la Constitució de 1978 que és una norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la qual estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya, 2 en vigor des del 29 de desembre de 1978. Que va tenir també un caràcter progressista tot i que representava una certa ambigüitat que permetia que el seu desenvolupament legislatiu fos assumit tant per l'esquerra com per la dreta democràtica.

També vull explicar i parlar del que penso sobre la democràcia actual d' Espanya, el que penso es que crec que a Espanya no hi ha democràcia. Les llibertats són les que parlen de democràcia, i ja fa temps que l'únic que ens separa és el toc de queda de qualsevol dictadura. En un país on el delinqüent és qui té els drets i el ciutadà qui els paga, no és un país amb democràcia. On no pots actuar amb conseqüència, sino que qualsevol cosa aquesta está sancionada sempre que no compleixi el que les administracions imposen, això no és democràcia. Un país on només tenen dret a la igualtat els qui la tenen, no es democràcia. Un país on está dividit per comunitats autònomes i unes rebin tractes diferents que unes altres, com per exemple, Catalunya, això no és democràcia. Això és el que penso de la democràcia d' Espanya.
Per acabar, vull despedir-me d'aquest blog on he après moltes coses i he assolit els meus coneixements fent servir la pràctica i on he passat un munt de temps explicant tot el que anava fent a classe de història en aquests dos anys que he passat aquí. 
He passat molts dies en aquest blog, en el curs de primer de batxillerat explicant la Història del Món Contemporani en general, com les Guerres Mundials o la Guerra Freda, tant com a segon de batxillerat, només centrat en la Història d'Espanya, com la Guerra Civil o el Franquisme.
També vull agraïr a la professora d'història per haver fet aquesta activitat per assolir millor els conceptes fets a classe i per arribar millor a les conclusions. Deixo aquest blog, i el tanco. Espero que en algún dia de la meva vida torni a entrar tant sigui per escriure-hi o per tan sols miar-ho, i recordi tot el que vaig a prendre durant el Batxillerat en aquest blog.

Gràcies i fins una altra!

lunes, 25 de abril de 2016

“Podem dir que el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol.”

Ens queden dos temes per acabar el tema, ens falta molt poc per acabar el llibre, i per tant el curs. Aquest 2n de batxillerat tant dur que em passat i tot el que hem viscut fins ara. A classe, la nostra professora d’història ens va dir la següent frase: “Podem dir que el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol.” I ens va fer opinar sobre aquesta afirmació i justificar-la.

Ens introduïm dins de la segona part del franquisme, en els anys 1959-1975, fins a la fi dels dies de Franco. On en els últims anys hi va haver un gran creixement econòmic.


Jo penso que no va ser un pas com a resultat directe de les directrius econòmiques franquistes, sinó com a conseqüència de la integració d’Espanya en el mercat internacional i de l’aprofitament de l’onada d’expansió que vivia l’Europa de la postguerra. Cal vigilar, que es marc polític va garantir una conflictivitat laboral molt reduïda i una salaris més baixos que als altres països. Tot això va permetre uns beneficis empresarials més alts i va estimular la inversió de capitals.

martes, 29 de marzo de 2016

El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco, "un militar prudente y profesional".

En aquesta activitat, el que ens han demanat durant la semana santa ha sigut analitzar un article d’internet: "El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco, "un militar prudente y profesional". El Ministeri de Defensa que va tenir una xarrada amb Stanley Payne on deia que el govern de la segona república va ser el detonant de la guerra civil espanyola. Segons ell, va guanyar les eleccions per un frau i llavors Franco i altres, van actuar de manera professional al voler parlar amb Azaña abans de voler atacar amb un cop d’estat, però no va ser possible.

Franco va actuar de bona manera i no va entrar en el cop d’estat fins que no va saber que tenien possibilitats de guanyar i quan ho va tenir segur, es va ficar al capdavant de tot.

Penso que els dos bàndols van provocar aquesta guerra civil ja que cap dels dos estava d’acord amb el que demanava un amb l’altre. 


La guerra civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936.

Sento haver-me atrassat un poc en la publicació. 
El que havíem d'aconseguir en aquesta activitat era fer una valoració de la següent frase: La guerra civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936.
Penso correctament amb aquesta frase ja que aquest pronunciament ideat per Mola va fracassar per diferents tipus de raons.
Una de les primeres raons del fracàs va ser que el cop d'estat no va tenir cap suport de l'exèrcit ja que es mostraven fidels a la república. 
Va fracassar també per què hi va haver l'assassinat de Calvo Sotelo. 
Una de les raons per les quals no va triunfar va ser també la resistència popular i les esquerres eren més fortes. 
Tots aquests motius van desencadenar una tensió entre els espanyols i que es va resoldre amb la guerra civil. 

domingo, 14 de febrero de 2016

"Guerra al estatuto catalán."

L'últim dia a classe vam fer una activitat una mica més dinàmica i divertida pel meu punt de vista. La nostra professora ens va projectar dues imatges on tu havia d'explicar el significat d'aquella imatge, el que signifciava i el seu context històric. La primera imatge era un "part" on representava la creació de l'Estatut d'Autonomia. La següent imatge, era un butilletí on hi deia que el poble no estava a favor de l'Estatut Català.


El següent pas que ens va demanar va ser que en una d'aquestes fotos la relacionessim amb ara i abans i jo vaig triar aquesta: 




Tots els moviments anticatalanistes ja fa molts anys que existèixen, bàsicament desde la segona república espanyola al 1932 quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 
Moltíssima gent no va estar d'acord d'això, per tant, hi havia el grup de dretes que defensava una Espanya unitària i central. Tots aquesta gent de dretes, va fer boicots als productes catalans i organitzar mítings contra l'autonomia d'aquest estat. 
Tot i que a dia d'avui tots aquests partits anticatalans ja no són tant radicals, però continuen amb el seu propòsit, que es evitar que Catalunya sigui un Estat propi i independent.






















lunes, 1 de febrero de 2016

"Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record de què va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició."

Bon dia a tothom, avui faré la primera entrada dels curs de 2n de Batxillerat. 

El que vull explicar, es una frase que va dir un periodista que va dir les següents paraules: "Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record de què va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició".

Aquesta frase fa referència on Alfons XIII va renunciar i va marxar a l'exili desprès de les eleccions que hi van haver al 1931 on volien proclamar la Segona República Espanyola. El rei va abandonar el tron ja que no volia conflictes entre els espanyols.

El rei Felip VI, actual rei de Espanya, li passa el mateix ja que a les eleccions del 20D cap dels partits va aconseguir majoria absoluta i els dos partits d'esquerres i de dretes són quasibé iguals. Ell no es vol precipitar per a que no passi el mateix que va passar abans i per no crear cap tensió entre els espanyols. 



viernes, 22 de enero de 2016

He tornat.

Com podeu veure el dia 8 de juny vaig fer la meva última entrada del curs i em despedia, ja que no tenia clar si retornaria en aquest espai o no, però aquí estic. Aquest blog ple d'informació històrica torna a fer la seva funció però hi ha un únic petit canvi i és que el dia d'avui ja estic cursant 2n de batxillerat, l'últim any de l'institut a un peu de la universitat. 
M'agradaria tornar a ficar tots els meus assoliments i fer del gran temari que estic assolint una pràctica per aconseguir facilitar aquest esforç. Tornaré a ficar tot el que aniré fent a classe i us donaré el meu punt de vista dels diferents aspectes. 
Això és tot el que volia dir per un bon principi de segona etapa d'aquest blog, ens tornarem a veure aviat.